tag:blogger.com,1999:blog-82154506466925218132024-03-04T20:23:57.875-08:00Mercè LLomerche llorethttp://www.blogger.com/profile/13943618622651589085noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-8215450646692521813.post-28705608014316991152010-09-23T13:22:00.000-07:002010-09-23T13:34:24.522-07:00TrobadaNingú hauria d'anar-se'n d'aquest món sense trobar-se alguna persona especial, sense que li dedicaren alguna poesia, un conte o alguna cançó, sense acaronar o donar abraçades, sense plorar de tant en tant, sense veure el mar durant la tardor o l'hivern, sense cridar molt fort una vegada al menys, sense pujar alguna muntanya, sense fer l'amor apassionadament, o dolçament, sense cantar, sense ballar, sense mirar als ulls a la gent, sense viure.merche llorethttp://www.blogger.com/profile/13943618622651589085noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8215450646692521813.post-4395178914601455802010-09-18T16:14:00.000-07:002010-09-20T13:56:07.112-07:00INVENTANDOLa naturaleza no nos enseña a amaestrar los quereres, sino que los lanza salvajemente a la vida. Por eso, a algunas personas les regalamos de nosotros mucho, o todo, y a otras, nada. Y parece inevitable.<br /><br />Así que, si pudiera y supiera inventar algo, me sacaría de la manga una máquina catalizadora de afectos, para que así la balanza de las emociones siempre estuviera armoniosamente a la misma altura, en paralelo.<br />Y cada vez que los afectos se descompensasen un poco, la enchufaría para que nadie quisiera más o menos. Habría menos decepciones y desconsuelos.merche llorethttp://www.blogger.com/profile/13943618622651589085noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8215450646692521813.post-3285677420571594962010-05-13T04:41:00.000-07:002010-05-27T06:53:37.035-07:00OLOR A SALComençava a fer calor. A poqueta nit la senyora Carme va obrir les finestres i va fer una ullada al carrer. A la dreta, el forn de la senyora Maria, d'on, en altres temps, arribava aquella olor de pa cuit amb llenya, de la bona, com deia Pep el forner.<br />A l'esquerra, el bar de Paco i Teresa, amb les parets plenes d'aparells de pesca costanera. Quan la faena del peix s'acabà havien muntat aquell bar de clar sabor marí, com una mena d'altar pagà a la mar, deessa del barri. Carme encara tenia en el menjador les petxines que Pep i Teresa li portaven quan era xicoteta. <em></em><em>Un caragolet de mar per a Carmeta, la cara més lluïdora del barri.</em><br /><br />Al costat del bar vivia Rafel, l'obrer. Aquell tros d'home, com deia la iaia Encarna, que igual feia una paret que t'apanyava una cadira. Tot i ser home de poques paraules, un cop arrancava, semblava un veritable llibre de cròniques del barri, però amb seny i cames. Rafel contava com havia posat, rajola a rajola, els mosaics del terra de casa de Carmeta. <em></em><em>Esta casa parlarà sempre i sense voler, perquè està feta des del cor</em>, li sentia dir. Quanta raó tenia.<br /><br />El sol s'estava amagant. La senyora Carme va mirar cap amunt i va olorar la sal, com sempre. Segur que la mar estaria d'aquell color gris verdós que a ella li agradava tant. Les ombres començaren a apoderar-se dels últims esclats roig taronja del cel. Tancà les finestres i es ficà al llit.<br /><br />Al s'endemà de bon matí va sentir un soroll esperat i maleït. Es va alçar, es posà el batí, agarrà la foto dels iaios, del fills i dels néts, obrí la porta, va eixir, i es va quedar, dreta, digna, davant la porta de la seua casa.<br /><br />Ja estaven allí les màquines que l'Ajuntament havia enviat per a enderrocar el barri, per a destruir sa casa, els mosaics, els caragolets de mar, aquella cara lluïdora.<em></em>merche llorethttp://www.blogger.com/profile/13943618622651589085noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8215450646692521813.post-50572229952908714562010-05-12T14:13:00.000-07:002010-05-12T14:20:09.859-07:00BON DIA I BONA NIT, XIQUETSQue la vida us deixe gaudir i patir, perquè en aquests dos extrems està potser l'essència de tot allò que val la pena. Bona primavera.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPwYwbq9LvYH0dcImaThhbgvMJwcDb1VgmuPTP4sFRNC3SV4P9rhnYhBQH9p0w4VIbBHB3OnVBLUq64NuRBmVM67LHKyCtAF9ihKvdcYPIjk3pXi-N8INAR4vBJP0jPUPsTdfjUg8jTA/s1600/terra+i+llibertat.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 123px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPwYwbq9LvYH0dcImaThhbgvMJwcDb1VgmuPTP4sFRNC3SV4P9rhnYhBQH9p0w4VIbBHB3OnVBLUq64NuRBmVM67LHKyCtAF9ihKvdcYPIjk3pXi-N8INAR4vBJP0jPUPsTdfjUg8jTA/s320/terra+i+llibertat.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470496080512167730" /></a>merche llorethttp://www.blogger.com/profile/13943618622651589085noreply@blogger.com0